MUMI IST MUMIEL

Mira que es fan esperar les cosetes bones i despres.. pam.. passen a la velocitat de la llum. Pero val la pena esperar, oi Mumi de mi corasón?? Fent compta enrere des de fa un mes i ara resulta que ja tornes a ser a l’altra banda.. i jo continuo en aquesta.. (ooooh quina pena que faig.. jajaja). Però no et preocupis que de cosetes bones n’hi ha moltes.. Ara que ja ens hem desfogat com unes campiones.. però de les bones.. jajajaja vaia par! doncs a seguir endavant con nuestro cuerpo i mente renovado.. ja no sé ni el que dic (avui la mumi m’ha fet llevar a les 5 del mati.. i jo no estic feta per aquests "madrugones".. però ho he fet amb molt de gust.. i amb molta mala lleeeeet també.. jejeje).


aquesta nit ja no tinc ningú per prendre-li la manta, després de 5 nits de lucha libre.. jejej no és veritat, que m'he portat molt bé.. però per fi demà ja no sonarà el despertador de la Muri 10 vegades seguides!! jajajja Aix.. en fi, que la mumi ja m'ha abandonat ;)


a continuació posaré unes fotos d'aquests dies i deixaré en mans de la meva cosineta la part de l'escrit que les acompanya. Així que quan vulguis Muri escriu la teva experiència. Em fa il·lusió per uns moments passar-me a l'altra banda, la del lector, i al mateix temps tots els que em llegiu doncs canvieu una mica d'aires.. que ja toca!! que m'estic fent pesada!! jejejej (jo també faré algun comentari.. d'això no us en escapeu.. jjajaj però m'esperaré a que la Mumi escrigui.. no la vull influenciar!! apa ciao)


******mumi******
****************** Doncs res…ni que sigui amb retard, no dubtaré en posar el meu granet de sorra a aquest “estupendo” blog de la meva cosineta preferida (tu Laura també ho ets, eh?!)...que ha titulat tant oportunament...i amb aquest supermuntatge de fotos...unes fotos en blanc i negre xulíssimes...perquè a Berlín, ni els fotomatons poden ser cutres com els d’aquí..han de ser chics, sofisticats...diferents!
Però bueno..si sabéssiu la discussió que varem tenir perquè no sortissin les fotos en les quals no estàvem afavorides...pffff!!







Però bé, anem a lo que ibamos. La veritat es que quan vaig arribar a Berlín vaig viure a la Miri com ella és, en toda su esplendor..ehem...amb això vull dir que quan vaig aterrar....ella, com sempre, feia tard!!!!...moooolt de tard..perquè vaig tenir temps d’agafar les maletes, sortir a fora, passejar per l’aeroport...fins que de lluny vaig veure un caparronet (una boina més ben dit) i a la meva Mireieta vestida com una autèntica berlinesa...modelna, modelna.....





I tot i així, malgrat aquesta arribada triomfal, la Miri s’ho va currar molt des del primer moment....unes super birres alemanyes i xerrada a la fresca fins tard només arribar...una visita a la Universitat, al parc (on fèiem un morreig a un arbre preciós del mega parc..que de veritat semblava que tingués llavis!!!), i a tots els raconets més bonics de la ciutat...
En definitiva, em va portar per tot arreu i més...i mira que devia estar fins els cullons de portar a les visites als mateixos llocs de sempre....Hakescher Markt, Alexander Platz, la porta de Brandenburgo, etc....








Però suposo que el que va ser diferent va ser que Nadal estava el caure....tot estava mooolt il·luminadet, decorat, ben boniquet...les fires plenes de productes de jalar (que malament que mengen, deu n’hi do), de beure (eh, Miri, el Glühwein, aquell vinillo calentonet que ens va marejar..jajajajaja..després portàvem una tonteria a sobre)...i de souvenirs!!!! Perque mira que varem mirar i mirar souvenirs, amics invisibles, regals de Nadal...juuuurs..quin estrés....i sort que ara ja han passat les festes!














Però bé..si de dia ens movíem tant..de nit també ho havíem de fer...i como no, anàvem al Mobel Frabrik, el lloc preferit de la Miri....la veritat és que és genial, ambient i decoració (encara que la música de vegades fallava una mica)....però és un dels locals de festa que podríem definir com a berlinès modernillo...i la veritat es que va ser genial..sobretot l’actuació d’un payo raro, raro raro..una de les nits que varem sortir....perquè, de fet, la nit que varem sortir més, varem acabar a una discoteca una mica estranya, de decoració com retro (amb paper de flors de la iaia a la paret) amb alemanys fent Karaoke (els de Sabadell us podeu imaginar un antro com el Barro amb karaoke, surrealista, no?)
Ah! I constato que les alemanyes ballen bastant malament...per no dir que no tenen ritme...jajajaja











Aiiiiii!!!
I ja me n’oblidava de la meva bici, la col·lega de la Pegue, que durant 24 hores va cremar asfalt a Berlín...si, si..jo amb bici (per qui encara no s’ho cregui)...encara que amb dificultats per seguir la Miri, que és tota una experta amb això de recórrer Berlín amb dues rodes...aquell dia va ser genial, varem anar a Creuzeberg, després al mercat turc, i després al tros de mur que encara està en peu!

Quina passada anar amb la bici, de dia i de nit, perquè la bici és la reina dels carrers a Berlín, no com a Barna...i no diguem com a Sabadell....jah!














I aquí acabo el meu relat..a veure si la Miri té alguna coseta més a dir, que segur que en té...però es clar, ella va més avançada amb això de Nadal...ella ja està al gener del 2007 i jo he fet una regressió per uns instants...Així que m’acomiado amb aquestes fotos de la Vineria (el lloc de “pijos como me mola el vino blanco, rosado, i negro”, però dit en alemany) on varem menjar molt de picant, però per aquest motiu ens varem veure forces copes de vi...no ens veieu el super ullets que fem????

I ala...vinga, adeu-siau i fins una altra..jo torno a Berlín abans de l’agost...vosaltres no sé que cony feu aquí encara!!!!
Petonituuuuuus

Muriel /Mumi/Mumiel...jijijiji
******************
******************