Es ist sonnig!

La traducció del títol d'aquesta tercera "noticia... Mireia, TVMisstxirukis, Berlin" és: FA SOL!

Doncs si, sembla que aquest mes de septembre el sol somriu a Berlin. I com ja podeu comprovar, pel temps que fa que no actualitzo el blog, doncs estic aprofitant Le Soleil a saco! Amunt i aball amb la bici! Cada dia vaig fins l'academia, on estic estudiant alemany, en bici. Tinc uns 30 minutets per anar i 30 minutets per tornar! Quan sona el despertador em fa una mica de mandritis però després d'uns minuts... bastants... vaja els que necessito per ser persona de la Terra, ja sabeu q a mi em costa mooooooooolt! doncs m'animo perquè veig que farà un dia esplèndid! A més a més vaig descobrir una rutilla per arribar fins l'academia que passa pel costat del riu. Una zona molt maca. Quan torno cap a casa m'aturo a mig camí i m'apalanco sota un arbre molt mono que hi ha davant del riu. Deixo que la bici reposi i em poso a estudiar el que he fet a classe d'alemany sota l'ombra d'aquest arbre. Molt relaxant! Haig d'aprofitar ara que puc perquè quan comenci el fred no podré gaudir d'aquests moments! Tot i que m'han dit que és molt maco també quan està nevat, l'aigua del riu es congela i la gent juga a hockey pels canals!

Com que moltes de les fotos que tinc no surto jo perquè les faig quan estic voltant sola por ai doncs vaig pensar de fer-me una autofoto. Així podeu veure el meu raconet preferit d'aquests dies, davant del riu. Veureu que estic estirada a pleno sol però normalment em poso a sota de l'arbre, així puc llegir millor. Doncs quan estic sota de l'arbre és molt graciós perquè quedo totalment camuflada i des de fora només se'm veu quan les branques es mouen pel vent. I dic que és graciós perquè pel riu van passant vaixells turístics i els guiris es queden flipant quan veuen una persona allà mig amagada! jjaja Doncs vaig fer dues fotos... així us feu una idea del que us estic explicant:








A continuació us posaré una imatge que resumiria el que he estat fent aquests dies... amb una sola imatge? carai! jajaaj No es veu res del que he vist però si que descriu molt bé la sensació que he viscut!






I como no... també vaig aprofitar per anar al Flohmarkt (el mercat dels diumenges). I va ser espectacular! Una barreja de gent increible, un ambient impressionant, tot el parc ple de bicis, la gent estirada a la gespa... colles d'amics, families, gent sola (com jo! jajajja)... tots disfrutant del sol i passant una bona estona! També vaig fer algunes fotos... aquí les teniu:








i en ambients festius mai s'obliden dels espanyols!!! Churroooooos a 20 durooooos! (segur que eren més cars!)







Aquestes últimes setmanes he sortit amb una colla de gent, amics del Manecho... són un grup que treballen a una empresa de traducció. Gent de tot arreu... Anglaterra, Portugal, Alemanya, Espanya, Italia... que bé m'ho monto eh? traductors!! jajajaj Per si mai necessito un cop de mà! Doncs són molt bona gent! Vem fer un sopar Multicultural... on cadascú havia de portar menjar del seu pais... em van avisar amb poc temps i no vaig poder cuinar... però vaig preparar pa amb tomàquet i van flipar!

Després del sopar vem jugar a un joc d'endevinar personatges.... és a dir, algu t'enganxava un post-it al front amb el nom d'un personatge conegut i tu havies de fer preguntes als altres per endevinar-ho i només et podien resprondre si o no. Us ho explico perquè sapigueu que vem jugar en alemany!!! i vaig ser la segona! em van posar un personatge fàcil: jo era el Tom Cruise.

A continuació us poso unes quantes imatges del sopar.







En aquesta surto molt malament però poques fotos que tinc meves doncs les haig de posar. Com sempre sóc incapaç d'obrir els ulls!! I sembla que vagi tajilla... però no!!!!






Això és tot per avui... tinc moltes coses a explicar però no acabaria mai... i crec que si us poso imatges us agradarà més. D'aquí poquet tornaré a escriure per posar-vos una foto de la meva super classe d'alemany! som només dues! L'Anna (una noia polonesa) i jo. I la nostra professora sembla la nostra iaia... jo diria que passa dels 65 anys... segur! i vull fer una foto per a que rigueu una estona, farà molta gràcia!!! o almenys a mi! jajajajaj

Ah! ja estic més que registrada a Berlin i a la uni... per fi ja tinc tots els papers! No us podeu imaginar de la de coses que he hagut de fer... que si empadronament, que si certificat de lliure circulació, els papers del banc, un paper de l'ajuntament per a que la uni d'aqui em pagui 110 euros (si! em donen diners aqui!), un paper conforme tinc assegurança sanitaria, etc. etc. Mooooltes coses et demanen els alemanys!! Però ja està... de moment ho tinc tot!


Doncs ara si que em despedeixo! Petonets per a tots... i fins molt aviat! quan tingui la foto de la meva teacher... Lehrerin en alemany... doncs us torno a escriure!

Chao! muuuua

Us presento la Pegue!

Doncs si, tinc una nova companya, la Pegue. A partir d'ara la meva companya inseparable... fins que les baixes temperatures ens separin... hasta que la muerte nos separe!!! home, espero no morir-me de fred! jajajja Doncs potser ja us ho heu imaginat, encara que no cal gaire imaginació perquè teniu la foto aquí baix eh???, però si, la Pegue es la meva bici. Pobreta li falta un cistellet per ser la més mona de Berlin... encara li haig de comprar! Com que no puc tenir animalons que em facin companyia doncs així estic... posant nom a una bonica bicicleta! Aquí la teniu:



La vaig adoptar d'una mini gossera de bicis... un lloc on et fan pagar 40-80 euros per bici depenent del tracte que hagin tingut abans... quin humor que tinc eh? Me la vaig comprar a un Flohmarkt, osease... a un dels molts mercats que es poden trobar per Berlin els diumenges. Són mercats inmensos, molt retros, on venen majoritariament objectes de 2ona mà: roba, bicis, mobles, discs de vinil, llibres, càmares Polaroid, fotografies de ves a saber qui, electrodomèstics dels anys 60-70, etc. etc. Vaja que pots ensopegar amb la cosa més inversemblant que t'hagis pogut tirar a la cara! Però també hi ha barraquetes amb penjolls, arracades, roba feta a mà,... amb lo que m'agraden a mi aquestes cosetes ja em veig cada diumenge al Flohmarkt!

Doncs aquí vaig comprar la Pegue. Que per cert... una mica punyeteres aquí les bicis! potser jo sóc una pardilla però no sabia que en aquests països les bicicletes funcionessin diferent. Es frena amb els pedals! Si pedaleges endavant doncs lògicament la bici es mou endavant però si pedaleges enrere frena... i jo com que tinc la mania de jugar amb els pedalets quan hi ha baixada doncs gairebé me la foto! no riguis germaneta que sé que te m'estàs imaginant........!!! jajjajaj pots riure, pots riure.

Doncs gràcies a la Pegue vaig amunt i aball descobrint la ciutat. Tot queda bastant a prop tenint en compte que Berlin és una ciutat bastant planera, no hi ha gaires pujades ni baixades (excepte la baixada en la que em vaig fotre de lloros es clar ;).

Fa uns dies vaig anar a parar a un barri molt bohemi en el que a la vora del riu hi ha muntat un tinglado força curiós. Són un grup de fàbriques velles plenes de graffitis (molt guapos per cert!) en les que hi ha baretos amb terrassetes, tallers d'artistilles, una espècie de roca gegant per escalar, el Skatehalle Berlin (mireu la web www.skatehalle-berlin.de, sobretot tu Andreu!!!) i unes "escultures" extranyes fetes amb deixalles. I aquesta fotografia és la meva preferida:





Bueno... ara vénen les primeres nits a Berlin!

Per una banda amb la Francesca i per l'altra amb els espanyolitus. La Fra és del rotllo electro per tant ja se'm podeu imaginar.... (se'm despiluteu-lis-los... eh Ruben i Ivan? jajajaj res tonteries... ho sento és que ho havia de dir!) doncs ja us podeu imaginar a la Mireieta ballant música electrònica! Ara en serio, va estar molt bé... la Francesca em porta a locals petits on punxen música electrònica molt experimental i no té res a veure amb la música electrònica que puguis escoltar en una discoteca cutre, o una simple discoteca. He descobert Amèrica!! jajajja

En aquesta foto mig o totalment borrosa podeu intuir la silueta de la Fra i els dos djs q punxaven aquella nit:




Amb la Cris i el Manechu (els gallecs) també va ser molt interessant. Primer vem anar a sopar a una vineria... impressionant! i no pel menjar ni pel local sinó que pel funcionament... us explico. És un lloc en el que tu entres, pagues un euro i et donen una copa de vi. A partir d'aquí et pots omplir la copa de vi les vegades que vulguis... i hi ha tot tipus de vins. A més a més també pots menjar i omplir-te el plat les vegades que vulguis. Llavors quan surts.... pagues el que vols!!! Tothom paga es clar... això és un altre món. Però no us creieu... tampoc paguen massa! Et pots estar hores bebent i pagar tranquilament 5-6 euros... o almenys això és el que em van dir... i el que vaig fer! jejej

Doncs a la vineria ens vem trobar amb una colla de gent, amics del Manechu.... una portuguesa, dues valencianes, un alemany, una anglesa... etc.etc. Vem quedar a les 8 de la tarda per sopar... SI!!! a les 8!!! horari alemany ja sabeu... i a les 12 ja semblava que fossin les 6 del matí! Qui vingui a visitar-me ja m'encarregaré de que passi per la vineria! Bé, ja us hi portaré.

Aquí teniu una simpàtica fotografia amb la Cris... i dic simpàtica perquè si us hi fixeu els nostres somriures denoten certa embriaguesa... més que els nostres somriures, les taques vermelles que van tenyir els nostres preciosos llavis.... hola familia!!!



I després de la vineria vem decidir anar a una festa que feien a Alexander Platz, però quan vem arribar ja havia acabat... i la majoria de gent va optar per marxar cap a casa... però la Cris, el Manechu i jo vem aguantar una miqueeeeeta més... i vem anar a un lloc també bastant impactant. És un club a l'aire lliure delimitat per unes columnes cúbiques que s'iluminen... bueno, em sembla que passo d'intentar descriure-ho i us poso una imatge... serà més fàcil:



si... això és un local! podeu veure videos a aquesta web www.kubikberlin.de La veritat és que impacta quan estàs allà dins i genera un subidón bastant important! Doncs això deu estar molt bé quan fa més caloreta ja que és a l'aire lliure però a més a més perquè té una petita platgeta que arriba fins al riu... quan hi vem anar malauradament plovia... així que vem estar una estona i vem marxar.

Doncs per avui crec que ho deixo aquí... deu ni do no??? Espero que estigueu tots molt bé i vull saber de vosaltres!!!

Molts petons, mireia.